Sobirania alimentària és el dret de poder determinar unes polítiques agràries i alimentàries per fer un territori més sostenible. S’ha d’actuar per preservar valors i maneres de fer de cada zona per obtenir un mercat just de la pròpia regió.
Sobirania alimentària, com a concepte definit per La Via Campesina, és el dret de cada nació a mantenir i desenvolupar els seus aliments, tenint en compte la diversitat cultural i productiva. O sigui, els pagesos han de poder decidir què conreen. Actualment, les polítiques agrícoles no permeten fer una diversitat agrícola, ens hem de regir per uns paràmetres estàndards.
Cal fer unes polítiques a escala local i defensar l’agricultura familiar. Promovent accions a favor de sistemes alimentaris basats en el respecte al dret a l’alimentació. Els aliments no són una mera mercaderia. S’ha de tornar als aliments de temporada i de proximitat per tenir el màxim de qualitat nutritiva. Hi ha d’haver intercanvi d’informació intensificant la relació entre el productor i el consumidor. S’ha de fer xarxa local entre els productors i els col·lectius dels propis entorns. D’aquesta manera es podrà menjar un producte sostenible. Perquè es genera economia local. S’enforteix el teixit social del territori. I també, es preserva el mediambient sense malbaratament d’emissions de diòxid de carboni.
Hem de conscienciar-nos del que es pugui produir a escala local no s’ha d’anar a buscar a un grau superior. No podem dependre de tercers. L’alimentació ha de ser un dret inalienable per a tothom.
S’ha de prendre consciència, i si volem podem.