Autor: Xai de Ferreres

Canelons-xai-blog

Canelons de xai per celebrar les fetes

Canelons de xai per fer el dia que et vingui de gust. Normalment es pensa en els canelons per les festes, però, jo penso que la festa pot ser qualsevol dia. A més, la pregunta que us faig és, els canelons són un primer o un segon plat??… jo no tinc la resposta, perquè a vegades me’ls menjo com a primer i després un segon més lleuger, o bé, al revés.

Canelons de xai! és un plat exquisit i aquí us deixo la meva recepta.

Ingredients:

  • 1 kg de xai
  • 2 cebes
  • 2 alls
  • Farcellet d’herbes aromàtiques
  • Pebre negre en gra
  • 1 paquet de canelons
  • 50 gr. de mantega
  • Llet
  • Farina
  • Nou moscada
  • Tòfona
  • Formatge ratllat

Preparació:

Ja tenim tots els ingredients, doncs som-hi!

Posem en una cassola 1 ceba pelada i partida per la meitat, els alls sense pelar, el farcellet d’herbes aromàtiques (romaní, farigola i llorer), 10 grans de pebre. També hi afegirem el xai a punt de sal i partit en 3 o 4 trossos. Tot plegat ho cobrim amb oli i ho cuinem a foc molt lent durant unes tres hores. La carn s’ha de separar de l’os. Ara, separem la carn i la ceba i ho deixem escórrer. Quan la carn estigui freda, la desossem i retirem les restes de greix. Tornem a ajuntar el xai amb la ceba i ho triturem tot plegat.

A part, bullim les plaques de canelons seguint les instruccions del paquet. Posem la pasta sobre un drap net i farcim. Enrotllem els canelons i els posem en una plata untada amb mantega.

Per fer la beixamel. Piquem l’altra ceba ben petita i la tirem en un cassó amb la mantega i un rajolí d’oli. Quan estigui sofregida, hi afegim tres cullerades de farina fins que es comenci a daurar. Tot seguit, aboquem la llet calenta a poc a poc i afegim la nou moscada, la tòfona ratllada i sal. Ho remenem fins que agafi el punt d’espessor que nosaltres volem.

Posem en una safata per anar al forn la una capa de beixamel. Posem els canelons i ho cobrim amb la beixamel. Per sobre hi posem una mica de mantega i formatge ratllat. Introduïm la safata al forn amb el gratinador encès fins que quedin ben daurats.

Llegir en detall
Sobirania-bergueda-blog-xai

Sobirania alimentària un dret reconegut

Sobirania alimentària és el dret de poder determinar unes polítiques agràries i alimentàries per fer un territori més sostenible. S’ha d’actuar per preservar valors i maneres de fer de cada zona per obtenir un mercat just de la pròpia regió.

Sobirania alimentària, com a concepte definit per La Via Campesina, és el dret de cada nació a mantenir i desenvolupar els seus aliments, tenint en compte la diversitat cultural i productiva.  O sigui, els pagesos han de poder decidir què conreen. Actualment, les polítiques agrícoles no permeten fer una diversitat agrícola, ens hem de regir per uns paràmetres estàndards.

Cal fer unes polítiques a escala local i defensar l’agricultura familiar. Promovent accions a favor de sistemes alimentaris basats en el respecte al dret a l’alimentació. Els aliments no són una mera mercaderia. S’ha de tornar als aliments de temporada i de proximitat per tenir el màxim de qualitat nutritiva. Hi ha d’haver intercanvi d’informació intensificant la relació entre el productor i el consumidor. S’ha de fer xarxa local entre els productors i els col·lectius dels propis entorns. D’aquesta manera es podrà menjar un producte sostenible. Perquè es genera economia local. S’enforteix el teixit social del territori. I també, es preserva el mediambient sense malbaratament d’emissions de diòxid de carboni.

Hem de conscienciar-nos del que es pugui produir a escala local no s’ha d’anar a buscar a un grau superior. No podem  dependre de tercers. L’alimentació ha de ser un dret inalienable per a tothom.

S’ha de prendre consciència, i si volem podem.

Llegir en detall
Caldereta-xai-bolets-bergueda

Caldereta de xai amb bolets del Berguedà

Caldereta de xai és pels amants del suquet. És un plat per sucar-hi un bon pa. I al final si et queda una mica de caldereta (suquet i tall) l’endemà hi sortiran uns fideus boníssims.

Caldereta es fa amb xai tallat a trossos i de diferents parts de l’animal. Aquest cop l’acompanyament són els bolets però també hi queda molt bé el moniato. Personalment, és un cuinat que m’agrada fer-lo a la tardor o a l’hivern.

Ingredients:

  • Xai tallat a trossos
  • Oli d’oliva
  • 1/2 got de vi blanc
  • Bolets
  • Sal
  • 2 o 3 alls

Preparació:

Quan parlo del xai tallat a trossos em refereixo d’on vosaltres us agradi més. A vegades quan faig aquest plat utilitzo aquelles parts del xai que no van bé per coure a la planxa, com per exemple la torna.

Poso en una cassola un raig d’oli d’oliva i el xai. El deixo enrossir una mica i afegeixo mig got de vi blanc. Ara, a foc lent i tapadet deixo que faci la xup-xup. Tot i que pot semblar poca quantitat de vi, s’ha de tenir present que la carn treu una mica d’aigua.

A part, poso una mica d’oli en una paella i quan està calent hi poso els alls tallats a làmines. S’ha de tenir cura que no es cremin, han de quedar rossets. Arribat aquest punt de cocció dels alls ja hi afegeixo els bolets (cal recordar que bona part del bolet és aigua). Una vegada que han tret l’aigua els deixo coent-se fins que s’evapora, remenant de tant en tant.

Un cop tinc cuits els bolets ja els puc afegir a la cassola on he cuit el xai. Deixo amorosir els bolets, el xai i el suquet fent una bona caldereta.

I per acabar dues coses:

1- Gaudeix d’un bon pa de forner per poder sucar el suquet.

2- Si et queda una mica de caldereta pensa que l’endemà hi quedaran un fideus fantàstics.

 

M’agrada cuinar, i tu?

 

Llegir en detall
Barbacoa-venda-xai-bergueda

Barbacoa o costellada, pic-nic o fontada

Barbacoa és un utensili que s’utilitza per cuinar la carn a l’aire lliure. La costellada es refereix al mateix que la barbacoa però indica que hi haurà costelles de xai. I finalment, el Pic-nic o fontada significa que es prepararà un àpat a casa i es menjarà en un espai concret a la muntanya.

Barbacoa és una excusa per passar una bona estona amb els amics o familiars. Tot i que abans també es deia “anar a la font”. De fet, a qui no li agrada anar a passar una bona estona??. S’ha de trobar el dia i el lloc i amb bona companyia tot sortirà genial. Quan vas a fer una trobada tothom hi posa una mica de la seva part per fer més agradable l’àpat. Hi ha qui prepara el primer plat, postres, beure, … , i si el lloc on es va està autoritzat per coure la carn, una àrea de pic-nic, llavors, si es porta xai per coure la trobada serà excel.lent!

Nosaltres us podem oferir el xai. Venem el nostre producte de proximitat des de casa. I com que treballem tots els dies de l’any. Podeu passar a buscar el xai el diumenge pel matí que ja el tindrem a punt. Així tindreu la garantia de poder menjar carn fresca en tots els sentits, perquè es tendra i perquè serà acabada de tallar. Recordeu que el xai tallat, com més dies passa, augmenta la pèrdua de propietats nutritives.

Qui s’anima a fer una barbacoa??. Qui s’anima a fer una costellada??. Va som-hi!. Què no pari la festa!!

Llegir en detall
Esquilar-abans-despres-ovella-xai

Esquilar les ovelles és un cop l’any

Esquilar es fa una vegada a l’any. És el dia que se’ls hi treu la llana a les ovelles i els marrans. Es pot fer amb estisores o amb màquina elèctrica. És un dia diferent i molt intens.

Esquilar és una necessitat pel benestar dels animals. Durant l’hivern la llana protegeix les ovelles del fred. A finals de la primavera s’esquilen per poder passar millor les altes temperatures de l’estiu. Un cop treta la llana, de poc en poc torna a créixer, així a la tardor i en especial a l’hivern tornen a quedar protegides amb la llana de les inclemències meteorològiques.

A casa nostra venen uns temporers i són anomenats esquilets. Són uns nois que venen d’un altre país durant la temporada d’esquilar. En el nostre cas, no sabem quin dia vindran, perquè no hi ha un dia establert, ells fan la temporada i segons la ruta venen un dia o un altre, et truquen un parell de dies abans per estar a punt. Com a curiositat hi va haver un any que ens va tocar l’1 de maig, els esquilets venen a fer la temporada i no miren quin dia és.

La posició de l’esquilet és sempre ajupit. En primer lloc, s’agafa l’ovella i es tomba al terra. El noi amb una mà porta la màquina elèctrica i amb l’altra i les dues cames les utilitza per aguantar l’animal, mentre es va passant la màquina es va fent girar l’ovella. Aquest any vaig voler cronometrar un dels nois, va trigar 1 minut i 15 segons.

Esquilar-ovella-bergueda

Abans la llana era molt apreciada. Era un producte que generava activitat econòmica. Actualment ens paguen molt poc per ella. Com a curiositat, per aquest any 2018 vam pagar per la feina feta dels esquilets 733, 02 euros i de tota la llana vam cobrar 230,04 euros. És una pèrdua econòmica important, però, és una necessitat básica pel benestar dels animals i s’ha de fer.

Llegir en detall